Lectures de batxillerat


Aloma

aloma2

Després de veure la representació de l’obra de Rodoreda, Aloma, posada en escena per Dagoll Dagom, m’agradaria que deixéssiu un petit comentari parlant sobre:

  • “Quin fàstic, l’amor!”. Per què pensa així, Aloma?
  • Per què creieu que hi ha dues Alomes a l’escena? (La més gran i la més jove)
  • Què us agradat i què no? Per què?
Anuncis

48 comentaris so far
Deixa un comentari

Jo he trobat que l’obre no és l’adequada per fer-ne un musical ja que les cançons es feien aburrides. A més a més, he trobat que, suposo que a causa d’haver de resumir l’obra per poder-la representar, el personatge de l’home que es troba Aloma quan va a casa de la Coral quedava despenjat, com si no tingués res a veure amb la història.

Comentari per Laura Solà

Molt bones a tots i totes, veig que sóc el primer en escriure! començaré donant la meva opinió de l’obra que segurament molts estareu d’acord amb mi.L’obra tenia una història poc innovadora però una història que volies veure com es desenvoluparia, una història típica però que no tens cap inconvenient de tornar a escoltar-la.Doncs be, crec que l’únic que ha fet que prefereixi estar en classe estudiant qualsevol de les assignatures van ser les cançons. Eren massa per a nens, no s’entenien gaire i feien una cada cinc minuts.Però no tot son records dolents, hi va haver un par de coses que van fer com a mínim que senti que tampoc van ser diners llençats: els actors, es ficaven molt bé en el seu paper i semblava que el que deien i feien fos de veritat, que els seus sentiments no estaven escrit en un paper sinó que eren improvisats, crec que va ser el millor. D’altra banda destacar també l’escenari, vaig estar meravellat com amb sempre els mateixos objectes van interpretar-ho tot i amb pels i senyals. Si tenien que fer un gran retoc d’escena utilitzaven les llums o les projeccions sobre aquella paret que fins i tot semblava de cartró.Treien les meves conclusions, crec que si no fos per les cançons l’obra hagués estat fantàstica. Que en dieu?

Comentari per maximiliano ferreyra

“Quin fàstic l’amor”, això és el que diu Aloma, ja que ella no n’ha estat mai d’enamorada, és una noia que no ha sortit gairebé gens de casa i l’únic que coneix són aquelles quatre parets, les persones que hi viuen i aquelles altres que hi entren i surten. L’únic referent que té sobre l’amor l’Aloma és el matrimoni del seu germà i la dona, però ben mirat ells dos sembla que tampoc s’estimen. Crec que, a més, la mort del seu germà Daniel la fa sentir-se molt sola i desgraciada, vull dir que ella mai s’ha sentit estimada per ningú i la única persona a qui ha pogut estimar de veritat era en Daniel, el qual mor i els deixa als seus 18 anys. Després coneix al germà de la seva cunyada i s’enamora d’ell però l’Aloma sap que en qualsevol moment ell marxarà a l’Argentina i sap que per això patirà molt. Què li queda creure sobre l’amor? Suposo que l’únic que veu ella en l’amor és que ens porta maldecaps, engúnies i angoixes. L’amor li ha jugat molt males passades i ella hi ha deixat de creure.
Hi ha dos personatges en l’Aloma. De fet l’Aloma gran és la narradora, ja que és la qui recorda la seva joventut i és qui d’alguna manera explica la història, parla dels personatges i ens situa en el context, apareix sempre en escenes al costat de l’Aloma de jove i n’expressa els sentiments amb paraules o gestos. La jove és la protegonista de la hitòria.
L’obra m’hagués agradat sinó hagués adaptada al musical. Els actors ho feien tots molt bé, però l’escenografia i el muntatge no em van agradar. Crec que un drama com aquest és molt difícil musicar-lo sense que perdi el sentit i la intenció i, pel meu gust, Dagoll Dagom no ho va aconseguir. Aloma va deixar de ser una tragèdia a ser una telenovel·la.

Comentari per JÚLIA BLANCH

No vaig veure l’obra i per tant només intentaré respondre la primera pregunta. Crec que l’Aloma pensa que l’amor és fàstic ja que, segons he llegit algunes fonts com la Viquipèdia, ella creu que ningú se l’estima i cada cop es troba més sola, però al mateix temps s’enamora del Robert amb qui viu la primera experiència sexual. En resum, ella creu que l’amor és inùtil i que dóna molts embolics, és a dir, que no val la pena enamorar-se.

Comentari per francesc

• Quin fàstic, l’amor!”. Per què pensa així, Aloma?
Crec a Aloma no li fa gràcia l’amor ja que mai a viscut una història d’amor,ja que ha estat sempre tancada a la casa aquesta situació canvia quan arribar Robert i comença a canvia la seva visió sobre l’amor. Però també al final quan s’entera que Robert estima a un altre s’adona com pots arribar a estima a un persona però odiar-la després de conèixer-la a fons.

• Per què creieu que hi ha dues Alomes a l’escena? (La més gran i la més jove)
Per què parlar sobre el record d’Aloma de gran quan era Aloma jove, crec aquesta distinció en el musical perquè em va agradar bastant, el record d’infantesa es un bon record però també en aquest cas un mal record.

• Què us agradat i què no? Per què?
A mi m’ha agradat tota l’obre en sí, m’ha agradat més que mirall trencat es molt poc liosa i a més els musical són per entendre’ls.

Comentari per andrea vicedo lópez

Aloma és una dona que mai ha sortit de casa seva, és a dir, sempre ha estat una dona dedicada a la seva família, això es pot observar quan las amigues li pregunten si “festeja” i ella diu que no, per tant, les úniques relacions d’amor que ella ha vist son la del seu germà i la que ella experimenta amb el cunyat. I com és evident en l’obra, cap de les dues surten bé i per tant jo crec que és normal que pensi això.
La veritat no entenc que feia l’Aloma de gran, ja que semblava un personatge despenjat (com ha dit la Laura), no obstant suposo que ens vol transmetre, com li afectarà tot en un futur.
No m’han agradat les cançons, ja que a vegades, eren avorrides i denses, també pot ser que no m’agradessin perquè no anava mentalitzat de que anava a veure un musical, però, malgrat tot no està del tot malament, podríem dir que m’ha agradat.

Comentari per Jordi Martínez - Carrasco Palomino

De del meu punt de vista, Aloma és una noia amb una visió de la vida més moderna de la de la resta de personatges, segurament hagués estat una noia forta i segura de sí mateixa si no hagués hagut de viure una sèrie d’esdeveniments que l’han feta més sensible i vulnerable (la mort dels seus pares, suïcidi del germà i el tancament a casa). És per aquesta personalitat seva que abans de conèixer l’amor, ja el rebutja perquè probablement només el pot relacionar amb aspectes negatius que viu a casa del seu germà: el lligament absolut a la parella, el tancament a casa, la dependència, la pèrdua de l’afecte, l’engany, etc. mentre que persones com la seva cunyada, els accepten amb resignació.
Després de la seva relació amb en Robert, malgrat el petit temps de màgia, torna la mala sort que acompanya la seva vida i coneix de primera mà conseqüències d’allò més doloroses: l’engany, l’abandonament, … i la cançó “quin fàstic, l’amor!” torna a ser cantada, aquest cop amb més força i raó des de l’experiència viscuda per Aloma.

El detall d’utilitzar dos actrius per representar Aloma em va agradar molt, estava molt bé per contraposar l’Aloma madura que finalment accepta i entén la seva vida i experiències; i la que està vivent cada dia i moment amb totes les tràgiques conseqüències que marquen la seva vida. L’Aloma gran, va vestida de negra, és l’ombra que segueix a l’Aloma jove i ens narra la seva vida passada.

Sobre la opinió personal de l’obra, trobo que els actors eren tots força bons i es posaven molt bé en el seu paper, des del nen petit fins al senyor gran que venia a recollir les peles per a les gallines. Crec que la principal errada d’aquesta obra no va ser, potser, musicar-la, sinó les cançons en sí ja que trencaven el drama de la novel•la i més aviat et feien pensar en l’absurd de tantes desgràcies. No creaven l’atmosfera que suposo volien aconseguir, moltes cançons no venien per cap motiu de pes, el ritme no era l’adequat ni les veus prou potents per arribar profundament a l’espectador, i encara menys les coreografies.
Independentment d’això, l’argument estava bé, tot i que la novel•la va ser escrita fa temps hi havia temes encara actuals; però no em va agradar tant com mirall trencat, per exemple, per molts aspectes a part dels ja explicats.

Comentari per LAURA TABERNER

Jo, com ja he llegit en comentaris dels meus companys, opino que l’obra va estar bé, tot i que se’m va fer massa llarga, a causa de les reiterades cançons (que en moltes ocasions no eren gaire lògiques i es feien molt difícils d’entendre per la sonoritat de la música). En conclusió, i tal com ja ha dit la Laura Solà, crec que l’obra no és adient per fer-ne un musical, malgrat la bona interpretació feta pela actors de Dagoll Dagom (una gran comanyia teatral).
També m’agradaria comentar el perquè de les dues Alomes a escena. Una, la més gran, era l’encarregada d’expressar les sensacions i sentimentts que Aloma sentia mentre la seva vida anava passsant i ho podem veure clarament, perquè sempre surt pròxima a ella (però en un segon terme), fent gestos i expressions. A més, ens serveix de fil narrador de la història (sembla que sigui el record que Aloma té de gran). La noia més jove representa a l’Aloma que viu els fets quan ocorren, l’Aloma que és nena i que es converteix en adolescent i dona al llarg de l’obra.
Per últim. parlar de la frase que Aloma pronuncia referida a l’amor. Aloma, una noia que creu que mai no s’enamorarà i que no es vol casar, sent que el sentiment de l’amor arrela molt profundament en el seu interior. En aquest moment, i a causa de la marxa del seu amant, pateix l’angoixa de viure sense l’ésser estimat. Llavors, creu que l’amor fa fàstic, ja que és capaç de deixar-te molt afectat, impedint que puguis disfrutar d’una vida com la d’abans. A més, també ho diu per la relació de parella que veu a diari a casa seva, on hi ha de tot, menys amor.

Comentari per Núria Folguera

La representació d’Aloma no em va agradar gaire, tot i que tampoc considero que sigui una obra molt dolenta; simplement em va deixar indiferent.
Considero que Aloma no és una obra per ésser representada com a obra teatral ja que no crida l’atenció: el seu argument no té cap moment on l’acció hi prengui lloc i tampoc és una obra que admeti una gran posada en escena. Crec (potser m’equivoco) que el fet de transformar-la en un musical va ser precisament per donar-li una mica de vivacitat i perquè no es fes tan monòtona. Tanmateix, Aloma tampoc és una obra per fer un musical o, si més no, bastant difícil de musicalitzar.
Jo no m’he llegit l’obra escrita, però sabem que la gracia de Rodoreda és la manera d’explicar les coses i no tant allò que diu i potser per això, l’obra va perdre tota la màgia en entrar en escena.
D’altre banda, considero que la idea de representar dues Alomes, una de jove i una de madura, ha estat molt interessant i podria haver-se explotat molt més.
Aquest projecte era molt arriscat i, malgrat tot, no ha estat malament.

Comentari per Paula Roig

Fent referència a la pregunta de per què hi ha dues Alomes, m’agradaria fer un comentai sobre aquest tema. Crec que resulta evident que l’Aloma gran fa de “narradora”, és a dir, l’acció que transcorre en escena són els seus records. No he llegit el llibre d’Aloma, però és de suposar que l’estructura temporal serà la mateixa; l’Aloma gran explica la seva vida.
Però el que m’ha semblat molt interessant ha sigut la manera en que la companyia ha utilitzat aquest recurs: la dona gran interactuava amb els altres personatges, influïa en l’escena, no es limitava a estar allà de narradora. Això m’ha sembla molt encertat, ja que a part de ser innovador, aportava una mica de proximitat a l’acció, d’alguna manera feia que el públic sentís la història més propera a si mateix. Resultava però xocant l’abismal diferència que es percebia entre tots dos personatges: l’Aloma jove es veia molt innocent, mentre que a la gran se li notava una gran experiència vital.

Comentari per Merche Sellart

Referint-me a la primera pregunta penso que a l’Aloma l’amor no li fa realment fàstic l’únic que es vol enganyar a ella mateixa ja que sap i és conscient de que l’amor només porta problemes i mal de caps, i ella ja està molt satisfeta com està, tota sola; te por a enamorar-se i per tant per això penso jo que es diu a ella mateixa que l’amor és un fàstic.

Pel que fa a la segona pregunta penso que hi ha dues Alomes a l’obra, una és l’Aloma “real” a la que li succeïen les coses a l’obra i l’altre representava que era ella de gran un cop havia crescut. Ella en ocasions era la narradora de l’obra el que feia pensar que potser era tot una imaginació seva intentant recordar la seva joventut, i repassant tot d’una, ara que ja era gran, les vivències amb aquell home vingut d’Amèrica.

Personalment a mi ni em va agradar ni em va desagradar trobo que l’obra era entretinguda, els actors representaven molt bé alhora que cantaven i el decorat penso que estava força aconseguit, com a efectes negatius trobo que les cançons podien haver estat més pensades ja que no m’acabaven d’agradar i a part no se sentia bé. Malgrat això vaig passar una bona estona.

Comentari per Dani Alonso

En aquesta obra hi ha dues Alomes perquè l’Aloma gran és qui narra la història i qui ens explica com es sentia quan era jove a mesura que, l’Aloma jove ens representa l’obra. L’Aloma gran està recordant el seu passat i explicant pas a pas els seus sentiments ajudant-se amb les escenes que feia l’Aloma més jove i així entendre millor l’obra.
A mi, personalment, no em varen agradar les cançons, varen resultar molt pesades i aburrides. Crec que si no haguès sigut un musical, l’obra haguès estat millor.

Comentari per Ana Maria Tur Moreno

Començant primer per l’opinió personal de l’obra, deixant de banda els problemes sonors en l’actuació (al estar a primera fila i al costat del altaveu se sentia una mica malament), els musicals no m’agraden, així que el meu comentari no serà molt positiu. Encara que no m’agraden els musicals, aquest personalment se’m va fer realment pesat, ja que no paraven de cantar en tota l’estona i l’argument de l’obra no el vaig entendre molt bé a causa d’aquestes “interrupcions” musicals. D’antre banda el treball dels autors em va agradar bastant i quan no cantaven, realment estaven en el paper. Per últim, l’actuació del nen va estar molt bé i em va agradar com va actuar.
L’Aloma al principi de l’obra diu alguns cops que ella mai s’enamorarà, cosa que després un cop hi està diu que és un fàstic. Jo crec que diu que l’amor és un fàstic perquè al transcurs de l’obra veu realment com és el seu estimat, que està amb ella però que realment estima a una altra dona, i no dic que no l’arribés a estimar a l’Aloma. Quan sap aquest fet i que ell està aquí no perquè no el necessitin a la feina, sinó per problemes amorosos, pensa que l’amor és un fàstic. La marxa del seu estimat i del seu embaràs, cosa que ell no sap perquè no voldria retenir-lo per obligació, incrementen el fàstic al amor.
El fet que hi hagi dos Alomes durant l’obra és pel fet que l’obra és una experiència viscuda per ella i una representa qui l’explica, i l’altre el seu record, el passat. L’Aloma de gran és qui ens explica la història del que va passar i fa de narrador al public per anar introduint-nos fets. Pel contrari, l’Aloma jove és qui viu aquesta història i ens dona a veure el que li passa i el que passa en aquell període de temps.

Comentari per Ivan Gallego

Aloma representa un personatge rodó. La seva personalitat al llarg de l’obra en forma de tragèdia (que amb les cançons el caire de l’obra es modifica un xic segons la meva percepció) varia a mida que s’esdevenen els succeïments i va vivint experiències. Per remarcar més aquests fet i que l’espectador el tingui en compte, des d’un bon principi apareix a l’escena el personatge d’una Aloma madura, amb certes experiències viscudes i que ja té un cert criteri de la realitat. I una Aloma joveneta, amb una certa ingenuïtat i innocència però amb ganes de viure la vida.

La idea de presentar dos personatges que representessin a l’Aloma a l’obra trobo que és molt bona perquè permetia escoltar la versió de l’Aloma madura de la seva vida de jove amb una opinió subjectiva, alhora que s’esdevenia la vida de l’Aloma joveneta i tots els entrebancs que va anar trobant al llarg de la seva joventut. També ens permetia tenir més la sensació de que l’Aloma és un personatge que evoluciona dins de l’obra, és a dir, un personatge rodó.

El detall que més m’ha agradat de l’obra és el fet que vestissin de negre a l’Aloma madura, jo ho vaig interpretar com si fos l’ombra de l’Aloma jove, que només es dedicava a exposar el punt de vista madur de la seva vida sense cap intenció de aparèixer actuant en algun moment. Trobo que és un símbol interessant per tractar.
Vosaltres com el veu interpretar?

Comentari per Núria Garcia

L’Aloma és representada per dos personatges perquè tot el que succeeix al llarg de l’obra és el record que ella, ja en la seva maduresa, té de tot el que va viure durant la seva joventut. Al llarg de l’obra es veu com l’Aloma jove va escrivint el seu diari i que simultàniament, l’Aloma gran té a les seves mans. L’obra és, per tant, el conjunt de pensaments que té a la memòria sobre les seves vivències, és el retrat del pensament de l’Aloma gran.

Això ho deduïm pel diari que les dues posseeixen i que és el mateix; perquè a vegades l’Aloma gran assumeix el paper de l’Aloma jove. Hi ha un moment que la reemplaça, demostrant així com de vius són els seus records, que tot i trobar-se en el seu pensament els viu en primera persona. En d’altres moments canten simultàniament fent referència, un cop més que es tracta de la mateixa persona que al recordar reviu els mateixos sentiments.

Tot i això, l’Aloma adulta s’ho mira amb uns altres ulls, ja que ha madurat tan físicament com psicològicament. A vegades expressa tendresa, comprensió… d’altres ràbia, tristesa, però sempre amb una expressió d’anticipació, perquè evidentment sap què li succeirà a l’Aloma jove, ja que es tracta de la seva pròpia història.

Comentari per Natàlia Castrejón

Aloma a mida que transcorre l’obra va evolucionant, primerament veiem una noia molt fidel al seus ideals: segura de si mateixa i totalment convençuda de que mai es casarà ni dependrà de ningú ja que al llarg de al seva vida a patit molt. Més tard, s’enamora del germà de la seva cunyada amb el qual finalment manté una relació sentimental, tot i que ella sap que en qualsevol moment ell haurà de marxar a l’Argentina. Tot i que durant un curt període s’omple de felicitat i d’amor li acaben tornant les desgràcies, amb la mort del seu nebot, la crisis econòmica que pateix la família per culpa del germà i perquè marxa Robert. Per tant, Aloma es torna una deprimida que prescindeix de felicitat i d’amor, ja que ha viscut masses tragèdies, enganys i desamors.

Jo crec que hi ha dues actrius que representen a Aloma, ja que la que fa de jove simbolitza la seva joventut i totes les desgràcies que se li presenten, mentre que la vella simbolitza la veu de l’experiència que ja ho ha viscut tot. A més, l’Aloma vella fa de narradora omniscient ja que narra la seva vida passada i explica tot el que sentia en aquells moments.
La novel.la va ser escrita fa temps, i l’obra ha estat modificada però els principis bàsics que vol retransmetre Mercè Rodoreda s’exposen força bé a l’obra teatral. Jo no estic d’acord amb el que opinen els meus companys, ja que crec que el musical li donava més força al drama i alhora feia l’obra més entretinguda. Tot i això, l’obra se’m va fer una mica pesada ja que era bastant llarga.

Comentari per Xavier Vila

Opino que és normal que Aloma digui diverses vegades “Quin fàstic l’amor”! Hem de tenir present que és una noia que per l’edat que té, ha passat una quantitat de desgracies notable: els seus pares no hi són, el seu germà al que ella tant estimava tampoc, el germà amb el que viu no li fa ni cas, es porta malament amb la seva consogra i “pel colmo” s’enamora del germà d’aquesta. Quan sembla que ja no pot anar més malament, el seu amor se’n acaba tornant cap a l’Argentina amb la seva dona (secreta fins aleshores) i la deixa embarassada. Tenint em compte aquests factors no crec que ningú pretengui que la pobra Aloma sigui molt positiva amb el tema de l’Amor.
Al principi de la història Aloma no creu en l’amor perquè no ha vist que doni fruit. Ningú no se l’ha estimada prou com perquè a ella li agradi ser estimada i estic d’acord amb els meus companys en què li deu afectar molt el referent d’amor que ella veu cada dia entre el seu germà i la seva dona (que és de tot menys amor). A mesura que va avançant l’obra i va descobrint tots aquests fets se li van afegint motius més pesants per dir que “l’amor és un fàstic”.
Les dues Alomes en escena hi són per un motiu molt clar. La mes vella és la que ens narra tots els fets. Una Aloma que ja ho ha viscut tot i ho pot explicar amb la maduresa, sabent els fets que l’Aloma jove encara no ha viscut i amb el sentiment que li comporta cada record. Per contra, l’Aloma jove és la que està vivint els fets del record de l’aloma gran. L’Aloma jove és com un “Flash back”.
Sobre la meva opinió de l’obra: Em va agradar i a diferència dels meus companys no se’m va fer pesada. Molts critiqueu la música i estic d’acord en que trencava l’atmosfera del drama que Rodoreda crea en la novel•la però penseu en el següent: l’obra ja és lenta per si sola, traieu-hi el ritme que li aportaven les cançons (una mica absurdes, coreografies gracioses…) i ara afegiu-hi cançons lentes, meloses i dramàtiques. Al final de l’obra compteu la gent que està desperta!
Crec que és per aquest motiu que les melodies i les coreografies de l’obra desentonaven amb el drama i per tant, ja em sembla bé que li donin una mica de vida a l’obra i facin que la gent es “desperti” amb la música.
Tot i que defenso aquest fet, no ha estat de les millors obres que s’han fet per Dagoll Dagom.

Comentari per Alba

• “Quin fàstic, l’amor!”. Per què pensa així, Aloma?
Aloma és una noia que des de la seva infància ha estat rebutjada per la seva família, ella mai ha estat estimada per ningú. Quan arriba el moment en què troba la persona a qui vol estimar, sap que en qualsevol moment pot perdre-la, i això fa que no acabi de gaudir la seva relació. Aloma sap que arribarà un dia en què Robert haurà de tornar-se’n a Argentina, i ella quedarà sola, tal i com ha viscut la major part de la seva vida.
• Per què creieu que hi ha dues Alomes a l’escena? (La més gran i la més jove)
A l’escena vam poder veure dues Alomes: la més gran explicava la història, i en canvi, la més petita era qui donava vida a la protagonista d’aquesta història. És a dir que l’Aloma jove vivia els sentiments, les sensacions de l’Aloma gran.
• Què us agradat i què no? Per què?
Crec que els actors que han interpretat l’obra ho han fet prou bé, han fet una bona actuació. També m’ha agradat el recurs de les dues Alomes, una feia de narradora, i l’altra vivia el que es narrava. Des del meu punt de vista, crec que l’adaptació de l’obra a musical no ha estat prou encertada, ja que les lletres no quadraven del tot amb el que s’estava interpretant, i a més, la música no s’adequava a l’estil i al text de l’obra. Pel que fa a l’escenografia, penso que estava bastant treballada, però tot i així, a vegades es confonien els espais de la casa.

Comentari per Alícia Daufí

“Quin fàstic, l’amor!”. Per què pensa així, Aloma?
Crec que Aloma pensa que l’amor és un fàstic perquè mai n’ha gaudit plenament d’ell. Durant tota seva vida ha estat tancada a casa, no ha viatjat i no ha viscut pràcticament res més del que passava a casa. Això l’ha portat a despreciar l’amor i a pensar que és un fàstic.
A més a més, les poques històries d’amor que ha viscut Aloma només li han portat mals de caps, ja que quan comença la seva història amb en Robert, sap que acabarà patint perquè aquest tard o d’hora tornarà a Argentina.

*Per què creieu que hi ha dues Alomes a l’escena? (La més gran i la més jove)
Crec que l’Aloma gran és la narradora de la història, la que en determinats moments ens explica el que passa, i en altres ens fa veure què és el que sent Aloma.
En canvi, l’Aloma més jove és la protagonista de la història que se’ns està explicant. És un personatge com els altres, però el més important, el protagonista.

*Què us agradat i què no? Per què?
A mi personalment no m’ha agradat gaire aquesta obra. Crec que les cançons eren massa repetitives, ja que hi havia moltes i totes eren molt semblants. A més a més, la lletra de moltes cançons no s’entenia, la qual cosa feia que l’obra encara t’agradés menys.
En definitiva, crec que a aquesta obra li sobraven les cançons, i que si no haguessin cantat, tota l’obra haguès estat diferent, i potser la meva opinió sobre ella també.

Comentari per Marta Fernández

Encara que no he llegit ni he vist l’obra de Aloma, crec que puc comentar la primera pregunta.
Aloma, que és una noia jove, pensa que l’amor és un fastig ja que a patit una frustració amorosa amb un home més gran que ella.

Comentari per Nico Ortiz

A l’obra hi apareixen dues actrius que representen a Aloma: una és l’Aloma gran, que és qui narra la història de la seva joventut, representada per l’altra Aloma. Durant l’obra s’alternen; sembla que Aloma és un personatge rodó, que va evolucionant al llarg de l’obra, però hi ha escenes en que les dues Alomes apareixen juntes, fent els mateixos gestos, això ens fa entendre que malgrat l’evolució del personatge, al cap dels anys, en el fons contínua sent aquella noia que ens presenta l’Aloma jove. També ho podem interpretar com si el record fos tan fort que anys després pot recordar com es sentia exactament en aquell moment.

Comentari per ANDREU HUESCA

“Quin fàstic, l’amor!”. Per què pensa així, Aloma?
Perquè ella mai ha sortit de casa i no a vist el mon exterior i no ha tingut l’oportunitat d’enamorar-se. A més a més l’única relació que ha vist ha sigut la dels seus, aquesta ha sigut una relació poca amorosa on el seu pare no ha fet gaire cas a la seva mare i a sobre la fet servir com a la seva serventa.
Per què creieu que hi ha dues Alomes a l’escena? (La més gran i la més jove)
Perquè aquesta obra és un record que té l’Aloma gran. L’Aloma petita és qui desenvolupa l’acció durant tota l’obra, però els moments en que l’Aloma fa una reflexió sobre el que esta explicant, ho fa la gran.
Què us agradat i què no? Per què?
En general l’obra estava força bé tan els personatges com l’escenografia. L’únic problema es que de tan en tan es feia massa pesat les parts musicals.

Comentari per Jordi Tomàs Fleck

Jo no he vist l’obra, per tant no puc contestar cap de les preguntes, però el que si que faré és dir-vos el que crec respecte a la frase que diu Aloma “quin fàstic, l’amor”.

He llegit els comentaris dels meus companys, i en la situació en la que veig que està l’Aloma, no m’extranya que pensi que l’amor és un fàstic, ja que si no has sentit amor, i a més l’única mostra d’amor que pots trobar (en el cas de l’Aloma, el matrimoni del seu germà), resulta que en realitat no és amor, no és d’extranyar que pensis que és un fàstic. Penso que aquesta frase que diu és certa quan no has sentit amor encara, o l’has sentit però no ha sigut correspost. En aquesta situació crec que és normal pensar que és un fàstic, però això canvia si sents amor de debò, ja que, quan no en sents, pots pensar que és un fàstic, però quan sents amor i aquest és correspost, veus que t’estaves equivocant i que en realitat és una de les coses més boniques, per no dir la que més, que es pot sentir.

Però com que l’Aloma, que pel que he llegit no surt de les quatre parets de casa, no pot sentir ni experimentar aquest sentiment, aleshores diu que és un fàstic; i no és d’extranyar, si els únics exemples que tens d’amor veus que són dolents, o que t’han fet o t’estan fent mal.

Comentari per Xavi Vives Jaume

Jordi, no eren els seus pares, sinó el seu germà i la seva cunyada! Ais!

Comentari per salutpastor

Crec que les situacions que ha viscut Aloma, és normal que digui que li fa fàstic l’amor ja que ella ha patit i pateix per culpa de l’amor. Aloma és una noia jove, que no té els pares al costat i el seu germà tampoc, ja que és mort. A més a més viu amb un altre germà seu que no li fa cas i a sobre no es porta bé amb la dona del seu germà. L’amor, a més la fa patir quan arriba el germà de la dona del seu germà i se’n enamora. Però, un home gran, d’uns 50 anys, és lògic que només vulgui estar amb una noia jove per les passions i al final, Aloma es queda sola i embarassada.
Les dues Alomes hi són perquè una, l’Aloma vella, ja ha viscut tot allò que es representa a l’obra i sovint fa incisos i ens explica com es va sentir en aquell moment. En canvi, l’altre Aloma, la jove, és com la persona que viu el record de la vella i per tant sent i experimenta tot allò que la gran ja ha viscut, per tant podríem dir que l’obra és com els records que té una dona gran de la seva joventut.
A mi personalment l’obra no m’ha agradat. El problema que li vaig trobar van ser les cançons, n’hi havien moltes i algunes eren com repetitives. Suposo que tampoc anava mentalitzat d’anar a veure una mena de musical, jo m’esperava una obra diferent de la que em vaig trobar.

Comentari per Xavi González Giménez

El musical que vam anar a veure a l’auditori, Aloma, no em va desagradar però tampoc em va convèncer gaire. Al començament no se’m va fer molt pesat, però a mesura que anava transcorrent l’argument te n’adonaves que potser hagués estat millor i hagués atret més al públic si no s’hagués representat l’obra en forma de musical, o si més no si no s’hi haguessin introduït tantes cançons. Tot i això, crec que la obra en general va estar bé, en concret em va agradar escenografia.
En quan als sentiments d’Aloma, joveneta de 15 anyets, podem dir que sent que l’amor és un fàstic. Això ho pensa d’aquesta manera per una sèrie tot el que ha viscut durant la seva vida, una sèrie de fets que han fet que Aloma sigui una mica desgraciada i que l’han portat a pensar que l’amor no val la pena, perquè l’amor l’únic que comporta és patiment.
I en quan a la segona Aloma que apareixia en escena, era aquella del futur, aquella que ja havia viscut tot el que l’altra Aloma estava vivint i que feia de narradora de la història. Semblava com si tota l’obra fos un record de l’Aloma ja de gran, semblava com si tot sigues un retrocés en la memòria i al passat.

Comentari per Rosa Grau

Aloma diu que l’amor és un fàstic degut a que ho passa molt malament per culpa d’aquest. es tracta d’una noia jove i innocent que s’enamorad’un home molt més gran que ella que la fa servir com vol i per el que vol. aloma triga molt en donar-se compte d’ai´xò i quan s’en adona ja és massa tard, ja que queda embarassada delgermà de la seva cunyada.
Hi ha dues Alomes perquè una representa la del passat i l’altre la del present. La narradora és l’Aloma del present (la dona més gran) que explica la seva historia, la qual és representada per l’Aloma del passat (la noia jove).
En general la històtia m’ha agradat bastant, encara que adaptada a un musical ja no tant. Crec que el musical sobrava, ja que segons la meva opinió no és una obra que quedi bé representada com a un musical. crec que si hagués sigut representada com una obra de tetre “només parlada” hagués quedat molt millor. Tot i aixè la història l’he trobat interessant, una mica trista i definitivament real.

Comentari per Alexandra Thompson

Per què creieu que hi ha dues Alomes a l’escena? (La més gran i la més jove)

Jo crec que l’Aloma més gran és la veu del seu diari, és a dir, una representació dels sentiments i pensaments que ella escriu, ja que així podem conèixer més sobre la situació del personatge i no tan sols tenir la perspectiva dels seus actes durant l’obra.

Si parem atenció ens adonem que quan l’Aloma jove, que representa la protagonista en si, escriu al diari, és quan l’Aloma vella parla.

Des del meu punt de vista, aquest métode l’utilitzen com a recurs per poder representar una novel·la tan personal,psicològica i on els sentiments són tan importants com Aloma.

Comentari per marta florensa puig

Per començar, cal remarcar que Aloma és una noia jove que aparentment sembla decidia i madura, però que realment no ho és tant. Aloma mai ha sortit a conèixer món ni noves persones, mai ha experimentat res per si sola, sinó que tot un seguit d’esdeveniments se li han anat imposant sols sense que ella pogués fer res, i que l’han fet tornar cada cop més sensible i tancada. Ha patit la mort dels seus pares, el suïcidi repentí del seu germà Daniel i el dia a dia d’una parella que no s’estima de veritat. Tots aquets successos han anat marcant la vida d’Aloma i han fet que depreciï finalment la paraula amor, i no és cosa d’estranyar, perquè qualsevol de nosaltres també l’hauria rebutjat en aquestes condicions. Però és en aquell moment precís d’estabilitat quan, inesperadament, un home arriba a la seva vida; un home que ve de fora, un home amb experiència i gens semblant als que havia conegut fins aleshores, un home totalment diferent. Aquest, com és d’esperar, l’enamora fins al punt de no voler separar-se d’ell, de caure en la dependència continua que pateix la dona del seu germà i que, malgrat tots els moments màgics, té un final tràgic. I és que en Robert ha de marxar, aquell home que l’havia fet sentir per primera vegada desig per l’amor, l’abandona enganyant-la i am un fill dins seu. Així que, per què Aloma ha de creure en l’amor quan no li ha aportat res de bo? “Quin fàstic, l’amor!”

Comentari per Miriam Gallego Ramos

Contràriament a molts dels meus companys, m’ha agradat l’obra. Estic d’acord amb què no era una novel•la per representar-la segons un musical al teatre, però també s’ha de tenir en compte que ha estat molt més animada i entretinguda amb cançons. Crec que la musicalització d’aquesta representació ha estat per motivar una mica als estudiants a veure una obra que, inicialment sembla avorrida i sense emoció, però que realment si que n’en té, i questa és la clau, trobar-li aquest punt d’intriga que et faci voler més i més, i així, alhora, gaudir d’una de les obres més important de Mercè Rodoreda. No obstant això, també cal esmentar que aquesta obra representada al teatre s’hauria d’acompanyar de la lectura del llibre, ja que al cap i a la fi, Mercè Rodoreda no té èxit en els seus escrits per les accions que succeeixen als personatges sinó per la manera d’explicar les seves emocions, els seus pensaments, etc. Malgrat aquests punts puntuals de discrepància, l’obra d’Aloma no m’ha semblat gens pesada, sinó que m’ha sorprès gratament.

Comentari per Miriam Gallego Ramos

“Quin fàstic, l’amor!”. Per què pensa així, Aloma?

Jo crec, que Aloma és una jove que no ha conegut l’amor i que en l’ambient en el que viu, les parelles que ha vist no són gaire felices, com el matrimoni del seu germà. Tot això la porta a dir al principi de l’obra “Quin fàstic, l’amor!”. Però, tot i així, sembla ser que s’enamora del Robert, però aquest enamorament , acaba també en un final bastant tràgic, i per tant, Aloma confirma, el que ha dit al principi de l’obra, “l’amor em fa fàstic!”.

Per què creieu que hi ha dues Alomes a l’escena? (La més gran i la més jove)

La més gran, representa l’experiència, i per tant és qui narra la història tot i coneixent com serà el desenllaç dels fets que ocorren. En canvi l’Aloma més jove és qui pren part directa en l’acció, i la protagonista, però en els moments més difícils, es troba acompanyada de l’Aloma més gran, la qual la recolza i reconforta, vetllant per ella, ja que sap, quins seran els moment trivials de la vida de l’Aloma, perquè sap cóm acabaran finalment.

Què us agradat i què no? Per què?

Personalment, a mi m’ha agradat que s’entengués l’obra, ja que podies seguir perfectament l’acció i t’assabentaves del que succeïa en cada moment.
Però trobo que és una obra bastant complexa per a una representació en musical. Hi estic d’acord en que en alguns moments és adient musicar alguna escena, ja que la música acostuma a transmetre i a fer-te arribar millor els sentiments, que no pas el diàleg o pensaments no musicats. Però potser, en la meva opinió, s’ha abusat una mica de les escenes musicades, ja que moltes cançons no m’acabaren d’agradar.

Comentari per Andrea Lei

Si deixem de banda l’argument de l’obra, el que realment no m’ha agradat han estat les parts de les cançons, no només perquè en molts casos es fessin aburrides sinò també perquè en algunes ocasions eren ridicules. Tot i així, trobo que posar l’aloma de més gran, com si fos la narradora i estiguès recordant, ha estat un punt molt bo perquè queda molt semblnat a la nobel·la, que si no recordo malament explicava tot des del punt de vista de l’Aloma i com recordava aquesta etapa de la seva vida

Comentari per Guillem Monné

L’obra de teatre, pel meu gust, és va fer una mica llarga, a part, les cançons no se s’entenien gaire be, i no la vaig trobar gaire adictiva, m’explico, havies de ser tu qui és poses en l’obra, no era l’obra qui t’absorbia. Tenint present l’estil, el contingut d’aquesta i l’absència d’acció, imagino que l’obra tal i com la va escriure Mercè Rodoreda era i segueix essent mol bona, però al retallar-la ha perdut encant, o al menys, al veure-la representada, amb el que no em va acabar de convèncer.

Respecte l’Aloma jove i la gran, la primera, juntament amb la resta d’actors, decorats, diàlegs…, era el record que ens transmetia la segona, és a dir, l’Aloma gran ens explicava els seus records y per fer-ho, usava tot el que nosaltres veiem i sentíem. L’Aloma gran feia de narrador, un narrador present al llarg de la història i mol participatiu, mirant com els seus records (personatges, decorats…) s’anaven desenvolupant, fent mala cara als que no li agradaven i somrient als bons. Era un narrador tan viscut, tan entregat, que arribava a participar en els seus records (en l’obra), d’aquesta manera ens donava més proximitat, més unió entre personatges i narrador, L’Aloma petita, jove i madura, representava el passat del narrador, de l’Aloma gran.

Comentari per David Cot

En la meva opinió i després d’haver llegit el llibre, l’obra teatral no acaba de reflectir del tot l’essència del personatge principal, el llibre descriu molt més detalladament els sentiments més profunds i experiències de l’Aloma, és normal però, que al ser una obra de teatre no s’expliquin a fons certs aspectes, tot i així crec que es podria haver reflectit millor allò que l’Aloma sent i pensa.

Per altra banda em va agradar que hi haguessin dues Alomes ja que facilita l’enteniment de l’evolució del personatge, es pot veure com passa de ser una noia ingènua i timida a una dona amb experiència a la vida.

En general l’obra em va estar força bé encara que com alguns dels meus companys opino que les cançons van ser força repetitives.

Comentari per Paula g

Deix-ho el comentari encara que sigui in extremis, si més no per consciència:

Què us agradat i què no? Per què?

La visió general de l’obra per mi és positiva, ja que l’història em va tenir entretingut i em va interessar força, però val a dir que no va ser molt encertat el fet d’estar tallant el fil de l’història amb cançonetes que podien semblar soses i amb poca gràcia, i això feia que no es desenvolupés gaire bé l’obra. Penso que si s’opta per fer un musical, els ritmes, lletres i coreografies s’han de adequar aquest estil i no fer un entremig que no acaba de semblar res. Jo seria partidari de fer més complexes les estones de les cançons o simplement elidir-les de l’obra.

Comentari per Víctor Joan Alegre Carreres

Aloma pensa que l’amor és un fàstic, perquè realment ella mai ha estat enamorada. I això és així ja que mai a sortit de casa i per tant no coneix a ningú més que no estigui relacionat amb la familia o visqui a la casa. També l’afecta molt la mort del seu germà a qui estimava molt i el fet de que els seus peres no hi siguin. Apareix una altre parella, un matrimoni que és el del seu germà, que no sembla que s’estimin gaire. Totes aquestes coses fan que estigui en contra de l’amor. És un personatge que no se sent estimat.
Hi ha una Aloma gran que és la narradora, i ens explica la seva vida a travès del record.I l’Aloma jove és la protagonista.
L’obra no em va agradar gaire basicament per estar adaptada a un musical, crec que si no ho haguèssin fet, haguès estat molt millor. Tantes cançons es feien pesades.

Comentari per Andrea Martinez

Per a Aloma, l’amor, més que felicitat, li porta mal de caps. Mai s’ha sentit estimada per ningú, ni tan sols de petita, i amb l’arribada d’en Robert viu grans passions tot i que mai està del tot satisfeta ja que en un moment o altre ell se n’anirà i altra cop es quedarà sola. Se sent defraudada, enganyada i humiliada pels seus propers, que li han fet passar una vida molt
difícil i plena d’obstacles.

La figura de l’Aloma gran és imprescindible durant l’obra ja que és qui va lligant els fets que transcorren i qui ens va explicant determinades situacions. Més ben dit, l’Aloma adulta és qui ens va explicant les seves vivències al llarg de la seva desgraciada vida, i l’Aloma jove no és més que el record. Es veu clarament un contrast entre els dos personatges, per una banda un, ja madur, i l’altre, ple d’ingenuïtat.

Trobo que l’obra va estar força bé. Crec que adaptar “Aloma” a un muscial és original; em van agradar les escenes en que els actors cantaven i ballaven ja que eren entretingudes i simpàtiques. Però per altra banda, potser el musical ha fet perdre l’esperit propi de Mercè Rodoreda, qui dóna un toc mol caracterísitc a les seves narracions, que potser no vem pressenciar en “Aloma”.

Comentari per Mar Comas López

Tot i les diferents opinions dels meus companys, l’obra em va agradar i no la vaig trobar massa avorrida. Crec que estava ben musicalitzada ja que les cançons feien que l’obra teatral sigues més entenedora i profunda, ja que amb elles enteníem millor els pensaments dels protagonistes.
Crec que si no hi haguessin cançons, l’obra hagués estat realment avorrida per la manca d’accions, ja que la novel•la de Mercè Rodoreda es basa en com s’expliquen els sentiments, emocions, paisatges.. no en l’acció.
Per tant malgrat que em va agradar crec que es perd una mica la intenció de l’autora.

Comentari per Anna Gonzalvo

Aloma és una dona gran, madura, canosa, que s’ha fet forta a partir de les desgràcies que ha viscut, però també és jove, formosa i, tot i que la vida li hagi jugat males passades, encara té somnis i esperança en el futur. Aquest és un dels jocs espai-temps que m’han agradat més de l’obra. És precisament l’Aloma gran la que ens narra la seva història, la que des de l’experiència recorda aquella noia innocent que va ser un dia. No obstant això, és el seu passat el que es desenvolupa, juntament amb el que això comporta: que torni a ser jove.
Així, trobem una Aloma jove, sense pares, amb un germà suïcidat i amb l’ altre que intenta portar una vida que no té (causada per la insatisfacció davant les seves passades expectatives). Aquesta situació familiar, la fa refugiar en un món de solitud, d’on sembla que només pot escapar fugaçment amb el seu petit nebot. Mai sembla haver-se sentit molt recolzada emocionalment parlant ni estimada per aquells que l’envolten, i d’aquí potser se’n deriven la seva timidesa i baixa autoestima . Per què considera que l’amor és un fàstic? No es veu prou clar? El seu entorn mai li ha demostrat aquell amor que un infant necessita, i el referent del seu germà gran no l’ajuda gaire a canviar aquesta visió que té. Malgrat tot, crec que “l’amor és un fàstic” és una expressió a la qual Aloma s’hi refereix no tant perquè els del seu voltant no l’hi han demostrat l’amor que necessitava o que esperava, sinó per l’amor que li dóna en Robert. En Robert és el germà de la dona del seu germà, l’Anna, i d’edat és molt més gran que Aloma. Aquesta, tot i que al principi sembla que Robert li crei una espècie de repugnància, se n’acaba enamorant. Però sembla com si a mesura que s’acostés més a ell, més malament i sola se sentís: sap que algun dia marxarà. Es veu clarament com tothom s’aprofita d’ella: l’Anna, per no cuidar-se prou del nen i passar-li el “carnet de maternitat” a ella, en Joan fent que s’humiliï davant de Coral, dona amb la qual aquest manté una relació i, finalment, en Robert, que s’aprofita de la seva ingenuïtat (seduït per la seva bellesa i joventut), deixant-la embarassada i retornant amb la dona que l’espera a l’Amèrica del sud. Ara sí: què ha de pensar de l’amor Aloma després de totes aquestes experiències viscudes? Doncs el que l’amor li ha ensenyat a ella: que és un fàstic!
No he llegit la novel·la, però només per l’argument ja hi veiem un drama.
Dagoll Dagom, pel meu gust, no ha encertat amb aquesta obra o, si més no, per la manera de posar-la en escena. La musicalització d’un drama com aquest no ha de ser fàcil, i no pel fet que sigui un drama, sinó perquè veig difícil que pugui expressar l’estil i, si es pot dir així, l’ànima Rodoreda. Les cançons animades podrien ser el contrapunt idoni al drama narrat, però trenquen una mica “el sentit” o “el sentiment” que es vol expressar. No obstant això, donen dinamisme a l’obra.
M’agraden molts dels treballs de Dagoll Dagom, però crec que l’idea d’Aloma, per a aconseguir transmetre la seva “essència”, s’hagués hagut s’investigar i explotar més.

Comentari per Anna Montull

Comentari entregat amb retard:
Amb la frase “quin fàstic l’amor” que repeteix tants cops Aloma al principi de la novel•la només se’m passa pel cap que és una noia amb molt caràcter però alhora una mica infantil. L’obra de teatre ens deixa més o menys (hi ha moltes coses que hem hagut de deduir) clar que Aloma és una noia solitària que no ha sortit gaire de casa seva. No ha conviscut gaire amb el món ni amb la societat i això pot ser la causa del caràcter lleugerament infantil que m’ha semblat percebre en ella.
M’agradaria afegir que si comparem aquesta Aloma amb l’Aloma del final de la novel•la podem veure un canvi radical. Al principi de la novel•la, com ja he comentat, sembla una noia infantil, fins i tot una mica capritxosa. Tot el contrari que l’última Aloma on es veu una dona desesperada a la que no li queda res i està a punt d’acabar amb la seva vida. Decideix seguir endavant amb la seva vida traient la força del seu fill que duu al ventre. Això ens demostra que Aloma és un personatge rodó (cosa que segurament ningú dubtava) i que ha experimentat un creixement molt visible a causa de la seva desgracia.

Ignoro el perquè hi havia dues Alomes a l’escenari però quan veia la obra vaig pensar que li donava la sensació de record. L’Aloma gran era la que ens explicava la historia, ella era el narrador de la història.

Per últim, comentaré que l’obra em va agradar. Potser sí que hi havia masses cançons però no se’m van fer pesades. No m’he llegit aquest llibre de Mercè Rodoreda però em sembla que si ho fes, tindria la sensació de que l’obra i el llibre són dues coses totalment diferents. A l’obra em va passar més d’un cop que no entenia perquè de sobte un personatge s’enfadava o alguna acció que feia algun d’aquests no acabava de quadrar-me. Està clar, per això, que no es pot desenvolupar tant un personatge en una obra de teatre que en un llibre. A part d’això, crec que l’obra no reflectia l’estil de Rodoreda. Al no haver-me llegit el llibre no puc saber si aquest té el mateix estil que La plaça del Diamant però em sembla que sí. Crec que a l’obra li falta el realisme quasi angoixant que Mercè Rodoreda feia servir als seus llibres però també ho trobo normal perquè en una obra de teatre no s’expliquen, normalment, els pensaments dels personatges i l’estil de novel•la psicològica queda una mica desemparat.

No crec que un llibre de Mercè Rodoreda sigui el més adequat per fer un musical, tot i així, repeteixo que l’obra de teatre em va agradar i em va atrapar.

Comentari per laia Campmany

“Quin fàstic, l’amor!”. Per què pensa així, Aloma?
Jo crec que l’Aloma pensa així ja que al llarg de la seva vida no ha tingut gaires relacions sentimentals, i la única que ha començat fa que s’ho passi realment malament,per això crec que es va repetint al llarg de tota la obra ja que li va deixar un record trist i dolent de com és realment l’amor. També observem que Aloma és una persona que es nega a patir per un home i que, com diu al principi de la obra, no en vol saber res d’homes, i una vegada s’enamora i té el desengany, encara es convenç més de la seva idea de que ningú hauria de creure amb l’amor ja que aquest és un fàstic i fa patir inútilment.
Personalment jo no penso el mateix, ja que crec que valen la pena tots els moments bons que passes amb una persona, encara que saps que t’ho passaràs malament quan es trenqui la relació.

Comentari per Maria Cortada Vilar

Per què creieu que hi ha dues Alomes a l’escena? (La més gran i la més jove)

Jo crec que hi havia les dues Alomes perquè representaven cada part del personatge, la Aloma jove representava la Aloma que vivia la història apassionadament, i que expresava els seus sentiments tal cual els sentia i com vivia les situacions cada moment, en canvi l’Aloma adulta i madura era la veu de l’experiència, que ja sabia com acabarien les coses i que havia aprés dels seus errors, però que tot i així jo crec que no canviaria res del que va fer en el seu moment, ja que les persones acabem sent com som perquè aprenem dels nostres errors, i procurem no tornar-los a repetir, encara que ja es diu que l’homes es l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra.

Comentari per Maria Cortada Vilar

Què us agradat i què no? Per què?

A mi en general la obra m’ha agradat, he trobat que en alguns moments la Aloma sobreactuava una mica i que era com molt exagerada, però tot i així he trobat que estava molt ben interpretada ja que transmetia molt bé les emocions i sentiments que tenia Aloma en aquell moment.
D’altra banda jo també opino que hi havien moments que les conçons es feien pesades, però tot i així en van haver-hi que feien gràcia com la de “l’amor és un fàstic”.
Crec que ens va molt bé veure aquest tipus de obres ja que com vam fer amb Mirall trencat t’aporta una idea de com es la novel·la i t’ho imagines més realment.

Comentari per Maria Cortada Vilar

“Quin fàstic, l’amor!”. Per què pensa així, Aloma?
Aloma pensa que l’amor és un fàstic, ja que ella ha estat una noia que no s’ha sentit prou estimada per la gent que l’envoltava, és a dir, la seva família, ja que no acostumava a sortir massa de casa ni fer vida social. Un cop coneix l’amor, l’engoixa s’apodera d’ella, ja que sap que algun dia ell acabarà marxant de nou cap a Argentina, tot i que simultàniament viu moments de passió que li compliquen encara més la seva marxa i és que en veritat durant aquell temps ella és utilitzada. Per tant podriem dir que la seva vida ha estat molt desgraciada i que no ha arribat a conèixer la verdadera felicitat.

L’Aloma que surt a l’obra i representa la seva maduresa és la que representa el present, ja que es veu com ella ens explica l’obra desde un altre punt de vista. Per tant, podem veure que Aloma gran és la protagonista de l’obra, ja que ens expresa els seus sentiments amb diferents gesticulacions de la seva cara.

Jo crec que l’obra no va estar ni molt bé ni malament, més ben dit podria dir que no em va causar gaire interès a mesura que els fets anaven transcorrent i em va deixar vestant indiferent. Tot i això penso que és una obra que està ben adaptada, encara que es fa bestant repetitiva pel tema de la música i alhora una mica llarga.

Comentari per Emma

Quin fàstic, l’amor!”. Per què pensa així, Aloma?

Crec que Aloma pensa d’aquesta manera perquè mai ha experimentat l’amor carnalment. El seu coneixement de l’amor es basa en l’observació de les experiències amoroses alienes, la majoria de les quals són bastant desastroses, sobretot la del seu germà, que viu amb una dona de la qual no està enamorat i a la què enganya amb una altra dona que només l’utilitza a ell per a passar l’estona. És per això que Aloma només és conscient del mal que fa l’amor i del patiment que crea, però sense experimentar-ne la part positiva, el sentiment que un té quan està enamorat i el corresponen. Tot això la porta a pensar que l’amor no té res de bo, que l’amor és un fàstic.

Comentari per Laura Rodriguez Cima

En general no em va agradar gaire l’obra, ja que crec que era un argument massa simple per a una obra teatral i encara més per a un musical. Crec que les cansons eren massa abundants, llargues i aborrides, convertint el conjunt de l’obra en una obra lenta i pesada. Tenia aspectes interessants, obviament, com la presència de les dues Alomes, una jove que vivia l’història a mida que anava succeint i una de més gran, que ja havia viscut l’història i que en alguns moments feia la funció del narrador, recordant l’experiència quan la va viure en el passat.

Penso que és una història força interessant, però que es podria haver adaptat molt millor en una obra teatral convencional, però crec que la millor manera de gaudir l’obra és llegir la novel·la escrita, ja que com en la majoria de l’obra de Rodoreda l’ineressant no és l’argument, que com ja he dit abans sol ser simple i escas, sinó la redacció i la narració dels fets que succeeixen, així com les descripcions dels objectes i dels espais.

Comentari per Oscar Garcia

L’obra va ser realment bona, ja que era entretinguda per part de la música com també per part de l’argument. Aloma és una noia que troba que l’amor és un fàstic, però ella realment mai ha estat enamorada. Fins que un dia arriba un home anomenat Robert i s’acaben enamorant, o, almenys, ella. Quan ell s’entorna cap a Amèrica, la deixa sola i ens torna a recordar que l’amor és un fàstic. Aquest tema de que l’amor és un fàstic també es reflecteix en l’aventura que té el seu germà amb una dona. L’amor és el tema principal de l’obra. Aquesta obra reflecteix una etapa en la vida de Mercè Rodoreda.

Comentari per Natasha Sureda

Crec que Aloma pensa que l’amor és un fàstic, ja que la cosa més semblant a amor que ha vist ella ha sigut l’amor que ha mantingut el seu germà amb la seva dona. Per altra banda crec que també Aloma no ha estat mai enamorada de ningú ni tampoc ha estat estimada per ningú, ja que quasi tota la seva vida la passada dins d’aquella casa i no ha tingut mai experiències amoroses.

El personatge que representa l’Aloma més gran fa de narradora de l’obra i ens explica les vivències i aventures de quan ella era jove.
Per una altra banda l’Aloma més jove representa aquella noieta de la que parla l’Aloma més gran, que en realitat és ella.

L’obra des del meu punt de vista no em va agradar gaire, ja que crec que l’adaptació com un musical li va donar un toc infantil.

Comentari per josep señé




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: